dimarts, 25 de novembre del 2008

Llums, i més llums

Nadal és sinònim de moltes coses, sobretot dels típics i tòpics amor, pau, alegria, felicitat… Però Nadal, també és sinònim de llums. Ahir, a Barcelona, ja es van encendre les llums de Nadal. Oh, i tant, molt maco tot plegat… Sobretot quan ets petit, que et fa una gràcia tremenda veure les llumetes de Nadal… Però quin és l’objectiu real dels llums? Ni amor, ni pau, ni alegria ni punyetes. Vendre, vendre i vendre. És per això que enguany s’han encès més aviat, per tal de prevenir els efectes de la crisi que aquest any farà que el Nadal, l’època de gasto i despesa per excel·lència, sigui una mica menys consumista… (però no gaire…).

I jo em pregunto, realment, un llum més o menys, fa que comprem més? Aquí m’haurien de contestar els experts, que suposo que em presentarien mil i una teories sobre sociologia del consum, o alguna història similar. Però sincerament, no crec que encendre les llums nadalenques durant 44 dies, faci augmentar el consum. És clar que segurament no entendríem el Nadal sense llums, però no crec que siguin necessàries ni tantes, ni durant tants dies.

Amb això, només vull fer una petita reflexió. El Nadal, vulguem o no, és consumista (i m’incloc dins dels consumistes, però amb mesura). I en temps de crisi, no crec que deixi de ser-ho. És necessària, doncs, aquesta despesa energètica? O és que a banda de les compres que pugui incentivar, també beneficiarà algú més?

Només una dada curiosa: tota la instal·lació de llums de Barcelona ha suposat una inversió de 1,2 milions d’euros, dels quals, FECSA, n’ha aportat 200.000… Si, FECSA-Endesa… Per pensar-hi, si més no…

dimarts, 18 de novembre del 2008

Una mentida repetida...

A principis de mes, un extens reportatge sobre Espanya al setmanari The Economist, atacava la política lingüística de la Generalitat de Catalunya i titllava Pujol de "cacique".

A Jordi Pujol, no el defensaré aferrissadament com han fet aquests dies algunes veus públiques d'aquest país (per això, ja hi són els seus seguidors, i ell no és sant de la meva devoció...), tot i que amb el diccionari a la mà, a Pujol se li pot de dir de tot menys "cacique" (recordem que si va ser president durant 23 anys, era perquè rebia els vots suficients per ser-ho...).

El que m'empipa de tot plegat són els atacs al català. Si us plau, siguem realistes, i no enganyem a la gent, que una mentida repetida mil vegades es converteix en veritat. A Catalunya, el castellà no està en perill. A Catalunya, qui necessita polítiques lingüístiques, qui necessita suport institucional, campanyes, legislació que l'afavoreixi... és el català! Si algú s'entesta en pensar i creure fermament que a Catalunya es margina el castellà, que ho faci, però ni és cert ni correspon a la realitat. Jo mateixa, no puc viure plenament amb la meva llengua materna al meu país.

És ben cert que cadascú defensa els seus interessos, però no afirmem coses que no són! Fins quan haurem de sentir aquestes grans mentides? Tots recordarem, més o menys, el famós reportatge de TeleMadrid, i molts altres atacs que s'han sofert, i per desgràcia, encara es sofriran... em sembla tant vergonyós tot plegat... Cadascú que se la miri com i des d'on vulgui, però la realitat és una, i no n'hi ha d'altra.


El reportatge, amb anglès, el trobareu aquí.

.

dimecres, 5 de novembre del 2008

Change the world

Obama ha guanyat les eleccions. Estats Units està canviant? El món està canviant? Sé que aquest serà el tema del dia, i de la setmana, però no puc evitar comentar-ho. Recordo fa uns anys, quan en algunes sèries de ficció hi apareixia un president dels Estats Units negre, que la meva mare comentava: “Encara ha de canviar molt els EUA per a que hi hagi un president negre, han de passar molts i molts anys”. Era un fet futurista. Però avui, ja ha passat. Si us he de ser sincera, sento una emoció especial al pensar-hi.
Però crec que hem de tocar de peus a terra. Obama no canviarà el món d’avui per demà. Segurament, farà coses que no ens agradaran, com tots els polítics, coses que no entendrem. També hem de tenir en compte que els vuit anys de Bush han fet molt mal, i no sabem quina situació es trobarà en el govern, segurament Obama no podrà solucionar tots els fronts que té oberts. Però que avui, per una majoria aclaparadora, hagi guanyat les eleccions un descendent d’esclaus negres, és un gran canvi en el curs de la història. Amb ell, però, no s’acaba el racisme. Al món encara hi ha esclavitud, encara hi ha racisme, i en deixarà d’haver quan la victòria d’un president negre no sigui un fet històric, sinó un fet intrascendent.

Tinc la confança que, a poc a poc, el món continui fent grans passos endanvat. Els reptes són inmensos.

 
El plaer d'escriure - Templates Novo Blogger