dimarts, 18 de novembre del 2008

Una mentida repetida...

A principis de mes, un extens reportatge sobre Espanya al setmanari The Economist, atacava la política lingüística de la Generalitat de Catalunya i titllava Pujol de "cacique".

A Jordi Pujol, no el defensaré aferrissadament com han fet aquests dies algunes veus públiques d'aquest país (per això, ja hi són els seus seguidors, i ell no és sant de la meva devoció...), tot i que amb el diccionari a la mà, a Pujol se li pot de dir de tot menys "cacique" (recordem que si va ser president durant 23 anys, era perquè rebia els vots suficients per ser-ho...).

El que m'empipa de tot plegat són els atacs al català. Si us plau, siguem realistes, i no enganyem a la gent, que una mentida repetida mil vegades es converteix en veritat. A Catalunya, el castellà no està en perill. A Catalunya, qui necessita polítiques lingüístiques, qui necessita suport institucional, campanyes, legislació que l'afavoreixi... és el català! Si algú s'entesta en pensar i creure fermament que a Catalunya es margina el castellà, que ho faci, però ni és cert ni correspon a la realitat. Jo mateixa, no puc viure plenament amb la meva llengua materna al meu país.

És ben cert que cadascú defensa els seus interessos, però no afirmem coses que no són! Fins quan haurem de sentir aquestes grans mentides? Tots recordarem, més o menys, el famós reportatge de TeleMadrid, i molts altres atacs que s'han sofert, i per desgràcia, encara es sofriran... em sembla tant vergonyós tot plegat... Cadascú que se la miri com i des d'on vulgui, però la realitat és una, i no n'hi ha d'altra.


El reportatge, amb anglès, el trobareu aquí.

.

2 comentaris:

Myriam Zanatta ha dit...

El problema és que cert mitjans de comunicació d'encarnissen en fer creure a la resta de l'Estat que a Catalunya s'odia Espanya i tot el que hi té a veure, com l'idioma, clar. Molta gent no ha vingut mai a Catalunya, i només ens coneixen pels reportatges com aquest de Telemadrid. Ja diràs, doncs, quina idea tenen de nosaltres...

I sobre la necessitat de protegir el català, també hi estic molt d'acord. Avui mateix he estat a BCN i em sentia com una estranya per parlar un idioma diferent a la gran majoria de la gent d'allà. Al sud de Catalunya, al nord i a l'interior, el català està en plena salut, però si anem cap a la capital(incloent uns 100 Km a la rodona aproximadament), el català és una llengua forània i desconeguda. Això sí que és una vergonya!

Neus Pons ha dit...

Les coses estan així,...aquí sempre s'acaba transgiversant tot. I el que fa més temor, és que hi hagi tanta gent a Espanya que se cregui estes coses...
Bé, l'únic que ens cal, és seguir usant tant com poguessim la nostra llengua, i intentar explicar a la gent de fora la importància de conservar-la,...

 
El plaer d'escriure - Templates Novo Blogger