dijous, 22 de gener del 2009

Només en fa setanta...


Avui he tingut l'ocasió de visitar l'exposició, a Tarragona, Capa, aquí. Pels qui no ho sapigueu, l'exposició recull les 30 fotografies que Capa va positivar, de les 101 que va fer seguint els ciutadans que fugien desesperadament davant l'arribada de les tropes franquistes a Tarragona. Ha sigut una bona experiència, per dos motius que ara us explicaré.

Un, per tenir l'oportunitat de veure les fotografies d'aquest gran fotoperiodista nascut a Budapest. Tot i que la seva foto més coneguda no està exempta de polèmica, a causa dels rumors que corren de que sigui un muntatge, les fotografies que he vist avui capten moments únics, retrats que transmeten sentiments i sensacions. I amb aquestes fotografies, no calen muntatges. Com bé va dir Capa, a Catalunya i Espanya, durant aquella època, "no cal fer muntatges, les fotografies estan allí".
I l'altre motiu, crec que el més important, és el fet de recordar un episodi de la història que sovint sembla que tothom hagi oblidat. D'acord que no és agradable recordar una guerra, però com bé diu l'eslògan, només en fa 70. Només fa 70 anys que va acabar aquella terrible guerra, només fa 70 anys del patiment que milions de persones van sofrir. Però és que la història, no només serveix per recordar, sinó per entendre els temps actuals. I per sort o per desgràcia, pel que sigui, molts aspectes de la nostra vida, de la política d'aquest país, etc, estan marcats per aquesta història que, tot i que sembli llunyana per aquells que no la vam viure, ens és molt propera.

Potser nosaltres no hi erem, però sí els nostres avis. Ells van viure aquella guerra, com segur ens han explicat tantes i tantes vegades en discursos que em trobat del tot llargs i avorrits. Però nosaltres som el seu llegat, nosaltres som el llegat d'aquesta història.

A vegades, veient el panorama actual, em pregunta de que va servir la lluita de tantes i tantes persones... i tot i que a vegades no ho puc evitar, intento no creure que va ser envà...

3 comentaris:

La Familia Menta ha dit...

Tenim molt mala memòria col·lectiva... De seguida s'obliden els errors del passat i el patiment dels nostres avis. Em fa vindre esgarrifances quan veig aquests neofeixistes, i em sembla increïble que molts encara lluiten per aquesta causa. Encara que no sé què és pitjor: si aquests que tenen una ideologia, o els que segueixen el moviment sense ni saber qui era Franco, Mussolini o Hitler. Entre els més jóvens es veu cada cosa...

Weno, per terminar la parrafada, m'has fet vindre al cap una anècnoda respecte a tot això: el meu germà té de subnick al msn una frase de l'estil de "Fascistas, ¡jodeos! Teneis la sangre roja y el corazón a la izquierda". Tenia agregada a una "fachilla", que un cop li va dir que no entenia què volia dir aquesta frase, que no tenia sentit!! Realment, com pots seguir una ideologia si no en tens ni idea dels fonaments??

Tot això és una mica trist... v.v

Xitos wapa ^^

laiagmartin ha dit...

Les guerres desgraciadament no porten enlloc, i per molt que aquí faci 70 anys que la guerra es va acabar, algunes ferides encara no s'han tancat. Hi ha gent que s'encarrega d'obrir-les un i un altre cop. :(
Al menys hi va haver alguna persona que va posar cara i ulls a una història amarga perquè les generacions futures sapiguem on estem a causa del que va passar fa 70 anys...

(Fins quan es fa aquesta exposició?)

Alba ha dit...

L'exposició és fins al 28 de febrer, en una de les sales del Palau Firal i de Congressos de Tarragona.

 
El plaer d'escriure - Templates Novo Blogger