diumenge, 22 de febrer del 2009

Enfarinats...


Per Caranaval, cada poble i ciutat viu les seues festes i tradicions. Avui us penjo una notícia d'El Punt, on es parla d'una tradició del poble del Monstià on es viu amb més entusiasme aquesta festa: Godall. Un dels actes centrals i més tradicionals del seu carnaval és la "guerra de farina". És increïble, us ho dic jo, que vaig acabar amb farina fins a les orelles. La gràcia està en anar-hi amb una pila d'amics, tot i que un cop allí, no hi ha ni amics ni parents. Bé, aquí teniu la notícia. Només un consell, si no voleu acabar arrebossats de farina, no us atanseu per Godall als volts de Carnaval!

Bombardeig de farina a Godall
Unes 150 persones participen en un dels actes més típics del carnaval de Godall

«Qui no vulgui pols, que no vagi a l'era.» Aquesta és la frase que van repetir ahir molts dels participants en la batalla de farina de Godall. I és que en aquesta batalla, una de les activitats tradicionals i característiques del carnaval de Godall, no hi ha ni amics ni parents. La festa consisteix a llançar farina a tothom que passi pel carrer, «i com més net va, més l'embrutem», va explicar Joel Miró, veí de Godall. De la batalla, no se'n salva ningú, ni cotxes ni vianants, i fins i tot tenir la roba estesa, pot ser un perill. Per això, els més veterans de la vila van protegir portes i finestres amb plàstics. La festa, però, és un clàssic d'aquest poble del Montsià, i és una diversió tant per a grans com per a petits, tot i que la majoria de participants són joves. Alguns, fins i tot, vénen de les poblacions del voltant. És el cas de Jordi Benet, d'Ulldecona, que, tot i que ahir participava en la batalla de farina per primera vegada, va assegurar que repetirà. «Primer no estava convençut de vindre, per tot el que m'havien explicat, però ara segur que repetiré», va afirmar. I és que, com bé diu Joel Miró, «la festa no deixa indiferent ningú: o repeteixes perquè t'agrada, o no tornes mai més».

25 QUILOS PER CAP
El que impacta més d'aquesta batalla, que es tornarà a repetir dimarts vinent, és el paisatge emblanquinat en què es converteix el poble. Però això no és gens estrany, si tenim en compte la gran quantitat de farina que s'utilitza. En la batalla d'ahir, hi van participar unes 150 persones, i cadascuna portava una mitjana de 25 quilos de farina, i alguna, fins i tot més. És a dir, que en una tarda es poden arribar a tirar fins a tres mil quilos de farina, un volum que fa referència a l'hipotètic origen de la festa. La gent recorda haver fet des de sempre les farinades per carnaval, i tot i no saber-ne exactament el perquè, es pot buscar a principi del segle XX, quan la majoria de cases de Godall conreaven blat per al consum domèstic. La guerra era una manera de gastar l'excedent de farina de l'any anterior.

3 comentaris:

La Familia Menta ha dit...

N'he sentit a parlar molt, d'aquesta farinada, i diuen que és una passada. De fet, l'any passat estava treballant de fotògrafa per un diari de per aquí, i van estar a punt d'enviar-m'hi, però al final van enviar a un de més veterà, per si de cas xD

Alba ha dit...

Jajaja, pos mol ben fet, perquè jo era novata i et pots imaginar com vaig acabar... Ara, si hi ha pròxima, ja aniré ben equipada!!

Neus Pons ha dit...

eii, fa anys que hi vull anar, a veure si tinc l'oportunitat!!! jeje, per cert alba, avant en això d'escriure eh?? no et desanimes, que al final sortirà!!!
salut!

 
El plaer d'escriure - Templates Novo Blogger