dimecres, 28 d’octubre del 2009

Per gustos, els impostos


"Bon dia, sóc ric i m'agradaria que em pugessin els impostos". No, evidentment, no són declaracions del Millet, però tampoc és ciència ficció.

Un grup de rics d'Alemanya demana que els pugin els impostots per ajudar al país a sortir de la crisi. I no és broma. Informava de la notícia Europa Press a finals de la setmanada passada. Resulta que a Alemanya quedes exempt de pagar l'impost de patrimoni si tens un patrimoni superior a mig milió d'euros. I aquests rics, no hi estan d'acord. Segons els seus càlculs, si els més rics del país abonen a Hisenda un 5% de les seues fortunes durant dos anys, l'estat disposaria de 100.000 milions d'euros per a invertir en polítiques socials o necessitats bàsiques com l'ensenyament o la salut.

I és que per sort, en aquest món no tothom és igual, i per a gustos, no només els colors, sinó també els impostos. Llàstima, però, que dels més de dos milions de rics alemanys, només 44 s'han sumat, de moment, a la iniciativa.

Però entre tantes notícies de corrupció, estafes, polítics i millonaris "indeseables", crec que val la pena destacar una notícia que, per bé que no canviarà tot aquest desori polític i econòmic, potser ens donarà una mica d'aire fresc enmig de tanta contaminació.

Fotografia: 3cat24.cat



(Aquests darrers dies no es podien deixar comentaris, disculpeu les molèsties, ara ja està solucionat!)

divendres, 23 d’octubre del 2009

(In)Justícia


Portada de La Vanguardia d'avui: "Millet declaró al juez que tiene un millón de euros en Suiza". Notícia d'El Punt d'avui: "El personal del Palau va fer hores extres per preparar les bodes de les filles de Millet". Notícia de l'Avui: "Millet va demanar més diners al govern el dia abans de l'escorcoll".

I així, ens hi podriem estar fins demà. Amb totes aquestes informacions, el conjunt de la societat catalana no entén com aquest xoriço amb corbata no està a la garjola. La conseqüència: desconfiar encara més de la justícia, que més aviat es converteix en injustícia. Potser, perquè el senyor Millet i companyia estéssin ja entre reixes, haurien d'haver comparegut davant del jutge amb pantalons estripats, bruts, i amb cara de morts de gana.

Totalment indignant.

Imatge: La punxa d'en Jap. Vinyeta de Joan Antoni Poch publicada a El Punt el 17 d'octubre

______________________


Un any de plaers. Ja fa un any que em vaig iniciar en el món dels blocs, i cada dia m'hi sento més a gust. Gràcies a vosaltres, als que heu passat per aquí i, quan ho heu cregut oportú, n'heu deixat constància, aquest any ha estat ple de plaers.

Una abraçada a tots i totes!

dilluns, 19 d’octubre del 2009

Reflexionem-hi, si us plau...


Quarts de deu de la nit. Engego la televisió i començo a fer zàpping. De seguida arribo al TN vespre de TV3, i unes imatges en directe des d'Estats Units em criden l'atenció. El Pellicer va donant informació difusa, inexacta, plena de "és possible que...", "podria ser que...". Com si es tractés d'un rumor d'aquells que tothom dona per cert però que ningú sap d'on ha sortit. Continuo el meu passeig televisiu. A Antena 3, Matías Prats també ofereix les mateixes imatges, i la mateixa informació poc precisa.

I així, una emissora darrere una altra. Dijous a la nit, a la mateixa hora, totes les emissores de l'estat espanyol estaven oferint les mateixes imatges, així com ho feien les emissores americanes. Suposadament, un nen viatjava en un globus a la deriva. Ningú, absolutament ningú, va contrastar o verificar la informació. I ara, ja ha quedat clar que tot era un muntatge. El mateix va passar amb la suposada lleona de la Sénia, que després va resultar ser un gos. Hi havia testimonis, d'acord, però si jo ara dic que he vist un elefant passejant-se per la Rambla de Tarragona, també faran un desplegament de mitjans com el que van fer per la lleona?

Són dos exemples sobre els quals els professionals de la comunicació, els periodistes i totes les persones vinculades al món de la informació, hauriem de reflexionar. La necessitat de la immediatesa, de no ser menys que la competència, ens ha portat a oblidar-nos dels principis més bàsics del periodisme: verificar i contrastar. Reflexionem-hi, si us plau. Que el llegir no ens faci perdre l'escriure.

divendres, 16 d’octubre del 2009

Àgora

L'àgora era la plaça pública de les ciutats gregues, el centre comercial, cultural i polític on se celebraven les assemblees de ciutadans.

Però en l'actualitat cinematogràfica, Àgora ha adquirit aquests dies una nova definició. Es tracta de la pel·lícula espanyola més taquillera de l'any, i això que només fa una setmana que s'ha estrenat a les nostres sales.

Us la recomano, no perquè sigui espanyola, sinó perquè tot i que algunes crítiques consideren que el film "no enamora", a mi em va tocar la fibra. He de confessar que el meu primer sentiment vers la pel·lícula era de reticència, però ara crec que és una història que no deixarà indiferent a ningú.

dijous, 8 d’octubre del 2009

Intimitats al descobert

Ni guardant un secret a Hotmail, Gmail o Yahoo, podem estar tranquils. I és que des que un "hacker" va fer públiques en una plana web les adreçes i les corresponents contrasenyes d'uns 30.000 usuaris d'aquests servidors de correu electrònic, totes les nostres intimitats estan al descobert. Amb l'actual societat de la informació, podem arribar a guardar més secrets al correu electrònic que en qualsevol caixa forta, i que algú descobreixi la nostra clau d'accés i pugui entrar como Pedro por su casa al nostre compte de correu, es pot convertir en una tragèdia.

Per ara, la web on es van publicar les contrasenyes, està bloquejada, però per precaució, ens recomanen que canviem la nostra clau d'accés. Ja ens podem comunicar amb senyals de fum, amb telegrames, amb cartes tradicionals o amb correu electrònic, que la nostra intimitat, d'una manera o altra, sempre es veurà vulnerada.

 
El plaer d'escriure - Templates Novo Blogger