divendres, 16 d’octubre del 2009

Àgora

L'àgora era la plaça pública de les ciutats gregues, el centre comercial, cultural i polític on se celebraven les assemblees de ciutadans.

Però en l'actualitat cinematogràfica, Àgora ha adquirit aquests dies una nova definició. Es tracta de la pel·lícula espanyola més taquillera de l'any, i això que només fa una setmana que s'ha estrenat a les nostres sales.

Us la recomano, no perquè sigui espanyola, sinó perquè tot i que algunes crítiques consideren que el film "no enamora", a mi em va tocar la fibra. He de confessar que el meu primer sentiment vers la pel·lícula era de reticència, però ara crec que és una història que no deixarà indiferent a ningú.

2 comentaris:

La Familia Menta ha dit...

Ostres, doncs no sé perquè no em crida gens... Suposo que no la veuré al cine, m'esperaré a veure-la en DVD.

Kisses wapa!!

Alba ha dit...

Dani, Myriam, us la recomana. A mi tampoc em cridava gens, però em va encantar.

Una abraçada als dos!

 
El plaer d'escriure - Templates Novo Blogger