dilluns, 25 de gener del 2010

"Si el riu és vida, el cementiri és mort"

Publicat avui a El Punt

Enmig dels carrers estrets i costeruts d'Ascó, en alguns dels quals s'exhibien pancartes a favor del cementiri nuclear que just la matinada abans havien penjat alguns veïns del municipi de forma anònima i sense fer gaire soroll, va ressonar ahir un crit unànime i contundent: «Ascó, Catalunya diu que no.» Era la consigna que es repetia una vegada i una altra i amb la qual quedava ben clar el rebuig a l'MTC per part de milers de ciutadans d'arreu de les Terres de l'Ebre i del Camp de Tarragona. Predominaven, però, els ciutadans de la Ribera d'Ebre. Els veïns dels municipis propers a Ascó no van dubtar a sortir al carrer per rebutjar una instal·lació que també hipotecaria el seu futur. «Vull que els meus néts visquin a la Ribera», era el lema que Josep González i la seua família exhibien en uns cartells casolans enganxats a la camiseta. «Som de Rasquera, i creiem que el cementiri nuclear suposa un perill molt gran, no només per la infraestructura en si, sinó també per com es transportaran aquests residus», argumentava González. I és que molts dels manifestants veuen en l'MTC un perjudici per al territori a llarg termini gairebé irreversible. Dues veïnes de Móra d'Ebre ho tenien molt clar. «Als nostres néts els hem de donar vida, i els duros no ho arreglen tot», van afirmar amb contundència. «No tot té preu», recordava una pancarta d'uns veïns de Vinebre.

Com no podia ser d'altra manera, la manifestació va generar un debat polític al carrer, en el qual cadascú feia la seua aportació particular en la lluita contra el cementiri nuclear. «Són sis contra tot el país», deia un manifestant a un altre. «Ja no volem més merda a la Ribera», reivindicava un crit que sortia de la multitud. Però els que no es van fer sentir gaire, per no dir gens, van ser els favorables a l'MTC. Potser per por, o per vergonya, no van deixar altre rastre que els cartells favorables a la instal·lació, penjats amb el suport i l'ajuda de l'equip de govern. I de l'alcalde, ni rastre. «Deu ser a la neu», bromejava un veí del municipi. Una possibilitat que no seria gens estranya, ja que darrerament l'única aparició pública del batlle asconenc són els missatges institucionals que regularment emet la televisió local i en els quals dóna els arguments que defensen la seua posició i que encara no ha gosat explicar davant dels mitjans.

Enmig de la reivindicació també hi va haver lloc per a l'humor, la ironia i la diversió. Dos gegants vestits amb samarretes antinuclears van animar la festa, i un grup de joves feia saltar tothom tot cantant al ritme de la música d'una xaranga: «Radioactiu qui no vote.» Una pancarta recordava que «si el riu és vida, el cementiri és mort», tot fent referència a la batalla per l'aigua de l'Ebre que temps enrere va tenir en peu de guerra els habitants d'aquestes terres. I una altra feia broma preguntant: «Voleu denominació d'origen radioactiva?» Al final, el que compta és que la plaça de l'Ajuntament va quedar petita per a tants manifestants. Una nena que no devia tenir més de tres anys ho agraïa des del cotxet amb un cartell que deia: «Gràcies per pensar en el meu futur.»

_______________

Per la trascendència del tema, avui he volgut compartir amb vosaltres la meua crònica de la manifestació d'ahir a Ascó en contra del Magatzem Temporal Centralitzat (MTC) de residus nuclears, o més conegut com el cementiri nuclear. Aquí teniu algunes imatges de l'acte de protesta:

dimarts, 19 de gener del 2010

Desaparegut?

De bon matí he obert un correu electrònic que vaig rebre ahir al tard, amb el següent assumpte: "Desapració nen d'Esplugues". L'he obert, i us podeu imaginar el contingut. Una mare desesperada perquè el seu nen, de la qual n'adjuntava una fotografia, fa un mes que està desaparegut. "Si es tractés del teu fill faries l'impossible per obtenir ajuda". Amb aquesta frase tant colpidora s'acomiada la suposada mare desesperada.

Com que estic una mica farta de rebre, i a vegades creure'm, missatges d'aquest tipus, abans de reenviar-lo he decidit buscar, simplement, alguna referència al col·legi Alemany d'Esplugues, on se suposa que estudia el nen en qüestió. De seguida he fet cap, gràcies a l'imperi de Google, a un bloc molt interessant, Cibertrolas, que des d'avui afegeixo a la meua llista de blocs. Així descobreixo que aquest correu electrònic és fals, i que no hi ha cap denúncia sobre aquesta desaparició. La polícia fins i tot està buscant el seus autors.

La xarxa, per sort o per desgràcia, és molt poderosa, i de la mateixa manera que ens poden enganyar i estafar, també ens dóna les respostes a aquestes mentides sense sentit. No puc entendre com es pot jugar amb un tema com aquest, quan hi ha mares que realment pateixen perquè els seus fills sí que han desaparegut.

És l'exemple més clar del conte del pastor i les ovelles. I tot per culpa de gent sense escrúpols.

dilluns, 11 de gener del 2010

El fred trenca el gel

Hem començat l'any la mar de bé! S'ha traspassat el servei de rodalia (si, així és com es diu en català) a la Generalitat de Catalunya, el Barça per fi ha recuperat la victòria, han detingut els dos pressumptes responsables del foc d'Horta de Sant Joan (que tot i ser una bona notícia, ens fa omplir de ràbia que per culpa d'una acció de dos irresponsables, hagin mort cinc bombers), i tenim mitja Catalunya nevada (vídeo)!

Hi ha, doncs, tants temes d'actualitat que no sabia per quin decantar-me a l'hora d'escriure el primer apunt de l'any. Dissabte al matí, però, una notícia breu de Catalunya Informació em va deixar desconcertada. Resulta que degut a l'onada de fred que aquests darrers dies ha deixat el Regne Unit glaçat, han augmentat notablement les visites a les pàgines web de cites! Pàgines com mysinglefriend.com han registrar un nombre de visites inusual en dies entre setmana, degut a que molts britànics no van poder desplaçar-se fins al seu lloc de treball.

Però no només el fred fa trencar el gel a molts solters, que es decideixen a buscar parella, sinó que també han augmentat les visites en webs que organitzen "affairs". Així doncs, el fred i tantes hores sense sortir de casa han fet despertar la passió a molta gent que s'ha decidit a buscar un amant.

Passarà el mateix a les comarques de les Terres de l'Ebre, Tarragona i Lleida, on en alguns casos han viscut més de tres dies d'aïllament? Haurem d'estar atents als pròxims esdeveniments...

Fotografía: elpaís.com

 
El plaer d'escriure - Templates Novo Blogger