divendres, 12 de febrer del 2010

Coi de TDT...


Cap a mitjans d'octubre de l'any passat vam comprar un receptor de TDT per al pis de Tarragona. Sabíem que faltava poc per l'apagada analògica i vam dir, "així ja ho tindrem". El resultat, excel·lent. Més de 30 canals (sense que facin res de bo, però que hi farem...) i amb molt bona qualitat d'imatge. I així hem passat plàcidament aquests mesos fins que, de cop i volta, fa una setmana, va aparèixer a la pantalla de la televisió el desesperant missatge "Sense senyal".

"Deu ser un problema amb l'antena, ha fet molt vent..." vaig pensar, il·lusa de mi. Al cap d'un parell de dies, farta de no veure la tele (bé, de veure només Intereconomia, Veo i no sé quines altres xorrades), em vaig decidir a preguntar a algun veí si ells tenien el mateix problema. Doncs resulta que a casa seua, veien la TDT perfectament! Ara si que tenim un problema...

Resumint, he provat un nou receptor ("pot ser que s'hagi espatllat", em van dir, i em troba ZERO canals! He provat un amplificador de senyal, i em troba ZERO canals! I el pijtor de tot... tant a la botiga on he comprat tot això (després d'una breu explicació sobre la problemàtica) com a la xarxa (la desesperació em va fer googlejar "problemes amb la TDT" i els resultats encara et deceben més...) m'han confirmat que no som els únics al món mundial amb problemes amb la TDT.

No és que no pugui viure sense tele, però com m'han deixat ben clar a la classe de Dret de la Informació, la televisió és un servei públic, i no puc comprendre com pot comportar tants problemes accedir-hi... Se suposa que la TDT havia de ser l'hòstia amb patinet, però mira, així estem...

 
El plaer d'escriure - Templates Novo Blogger