Veus amenaçades

Les noves teconolgies han aportat a l'actual societat de la informació, un augment de la llibertat d'expressió. O si més no, així és com hauria de ser. Blocs, xarxes socials... la comunicació es diversifica i tothom hi pot dir la seua. Però no a tot arreu, expressar opinions i pensaments és tant fàcil.

Molt poques vegades ens arriben, pels mitjans tradicionals, notícies sobre l'empresonament de blocaires per motius de llibertat d'expressió. Però això, no passa poques vegades, sinó que passa massa sovint i són massa els blocaires empresonats. En molts països hi ha atacs governamentals contra internautes dissidents, i Threatened Voices vol deixar-ne constància.

Aquesta pàgina sobre les "veus amenaçades", iniciativa de Global Voices Advocacy, aplega tots els casos de persecució de blocaires que han sortit a la llum i els situa en un mapa que deixa clar quins són els països més perseguidors. Curiosament, la Xina, el país on ahir Barack Obama va defensar la llibertat d'expressió com un dret universal, encapçala el rànquing, seguida d'Egipte, l'Iran i Tuníssia.

Nosaltres, que de moment ens podem expressar lliurement, aprofitem-ho per denunciar aquesta situació. La repressió contra opinions i pensaments no porta enlloc, només genera conflictes, violència i odi.

Fotografia: mapa de Threatened Voices

Aquí, a la Xina i on sigui

La notícia recorda a l'escena(vídeo) de Josep-Lluís Carod-Rovira al programa de TV1, Tengo una pregunta para usted. No feia més que repetir als seus interlocutors que es deia Josep-Lluís, i no José Luis, com alguns s'entestaven a dir-li. Fins al punt que Carod-Rovira va deixar anar la memorable frase "Me llamo Josep-Lluís, aquí, en la Xina y donde sea".

Doncs, ara, resulta que un cambrer del Masnou, del restaurant Coloma, ha estat suspès de sou i feina per fer notar, a un client, que es diu Jaume, i no Jaime. Però, on anirem a parar! Els amos del restaurant, quan el client es va queixar de que el cambrer l'estava contradient, van demanar al seu treballador que es disculpés, i al negar-s'hi, li van aplicar la sanció per deslleialtat.

Això és un insult, però no només com a catalans, sinó com a persones. Ningú ens pot exigir que demanem perdó per reivindicar que ens tractin amb educació, com ho fem nosaltres. El president de la Generalitat es diu José Montilla, o fins i tot Pepe per als amics. Però mai he sentit a ningú dir-li Josep, i tampoc m'imagino a cap català a Madrid canviant els noms dels cambrers.

Jaume, continua reivindicant que et dius Jaume i no Jaime, i t'ho dius aquí, a la Xina i on sigui.

Foto: Jaume Valls mostra la carta amb la sanció que li ha imposat el restaurant. ACNJ

Dani Flaco: música propera i sincera

A vegades, la millor música no es troba només en concerts multitudinaris de grans estrelles, sinó que també es pot gaudir d'aquest plaer en petites sales i de la mà d'artistes no tant reconeguts. És el cas de la música de Dani Flaco, del qual vaig poder gaudir en directe el dissabte passat a la nit a La Vaqueria de Tarragona. Amb només la seua guitarra i la seua veu, ens va transmetre sentiments molt profunds, però a la vegada, molt senzills, que es plasmaven en cada una de les notes. Les seues cançons parlen de tot allò que tots hem sentit alguna vegada o altra: amor, desamor, passió, tristesa, malenconia... Lletres sinceres que neixen a la perifèria urbana de Barcelona i ens parlen d'històries properes.

Des d'aquí, vull felicitar Dani Flaco per la seua música, i donar-la a conèixer a tots aquells que us agradi la música d'autor (o si més no, així és com se'l defineix).

Per gustos, els impostos

"Bon dia, sóc ric i m'agradaria que em pugessin els impostos". No, evidentment, no són declaracions del Millet, però tampoc és ciència ficció.

Un grup de rics d'Alemanya demana que els pugin els impostots per ajudar al país a sortir de la crisi. I no és broma. Informava de la notícia Europa Press a finals de la setmanada passada. Resulta que a Alemanya quedes exempt de pagar l'impost de patrimoni si tens un patrimoni superior a mig milió d'euros. I aquests rics, no hi estan d'acord. Segons els seus càlculs, si els més rics del país abonen a Hisenda un 5% de les seues fortunes durant dos anys, l'estat disposaria de 100.000 milions d'euros per a invertir en polítiques socials o necessitats bàsiques com l'ensenyament o la salut.

I és que per sort, en aquest món no tothom és igual, i per a gustos, no només els colors, sinó també els impostos. Llàstima, però, que dels més de dos milions de rics alemanys, només 44 s'han sumat, de moment, a la iniciativa.

Però entre tantes notícies de corrupció, estafes, polítics i millonaris "indeseables", crec que val la pena destacar una notícia que, per bé que no canviarà tot aquest desori polític i econòmic, potser ens donarà una mica d'aire fresc enmig de tanta contaminació.

Fotografia: 3cat24.cat


(Aquests darrers dies no es podien deixar comentaris, disculpeu les molèsties, ara ja està solucionat!)

(In)Justícia

Portada de La Vanguardia d'avui: "Millet declaró al juez que tiene un millón de euros en Suiza". Notícia d'El Punt d'avui: "El personal del Palau va fer hores extres per preparar les bodes de les filles de Millet". Notícia de l'Avui: "Millet va demanar més diners al govern el dia abans de l'escorcoll".

I així, ens hi podriem estar fins demà. Amb totes aquestes informacions, el conjunt de la societat catalana no entén com aquest xoriço amb corbata no està a la garjola. La conseqüència: desconfiar encara més de la justícia, que més aviat es converteix en injustícia. Potser, perquè el senyor Millet i companyia estéssin ja entre reixes, haurien d'haver comparegut davant del jutge amb pantalons estripats, bruts, i amb cara de morts de gana.

Totalment indignant.

Imatge: La punxa d'en Jap. Vinyeta de Joan Antoni Poch publicada a El Punt el 17 d'octubre

______________________


Un any de plaers. Ja fa un any que em vaig iniciar en el món dels blocs, i cada dia m'hi sento més a gust. Gràcies a vosaltres, als que heu passat per aquí i, quan ho heu cregut oportú, n'heu deixat constància, aquest any ha estat ple de plaers.

Una abraçada a tots i totes!