Així no anem enlloc

Hi ha notícies que et sorprenen, d'altres t'esgarrifen, i d'altres que t'empipen. I així és com estic jo avui, empipada. Sona estrany després d'un llarg pont del qual se suposoa que tothom n'ha gaudit, més o menys. Però és que si quan tornes a aterrar a l'actualitat informativa et trobes segons què, se't passa de cop el bon humor que avui ja sigui dimecres.

La culpa del meu empipament, aquesta notícia: taxis de dones només per a dones. No és una broma, i encara no som al dia dels Innocents. És un "servei" que ja fa anys que existeix en altres països i que aquest Nadal arribarà a Barcelona de la mà de Servitaxi. Taxis conduïts per dones que només podran utilitzar les dones. Almenys, a Barcelona no haurem de soportar, de moment, que a sobre els taxis siguin de color rosa, com sí que passa a Londres (fixeu-vos en la imatge) i altres països com el Líban o Mèxic. L'objectiu de tot plegat: oferir un servei segur per a les dones, que segons Begoña Torres, promotora de la iniciativa a Barcelona, pot ser molt útil per a dones víctimes de la violència de gènere.

Sóc una dona, i perdoneu si no li trobo el sentit a aquest "servei". És més, crec que és del tot contraproduent si el que volem és una societat en la qual la igualtat sigui una realitat i no una utopia, com encara és. Puc entendre que una dona víctima de violència de gènere tingui por de qualsevol home, però pintant el món de color rosa no se soluciona la vulnerabilitat, fragilitat i submissió sota la qual encara vivim les dones. Al contrari, ens proporciona encara més indenfesió i inseguretat, ens continua marcant com a diferents, inferiors. Només plantejeu-vos una cosa: entendríeu un servei com aquest per homes? Ja plantejava aquesta situació incoherent i desigual en un apunt de fa gairebé un any. Però sembla que enlloc d'avançar, cada vegada anem a pitjor.

________________

Per cert, Interior ha prohibït les manifestacions falangistes d'aquest diumenge, així que esperem que la jornada transcorri amb total normalitat.

"Se va haber un follón..."

Típica i mítica frase de l'APM per aventurar esdeveniments el proper dia 13 de desembre. Però és que les notícies amb les que ens despertem no auguren res de bo... Com era d'esperar, la Falange Española de las JONS es concentrarà i manifestarà el proper 13D als municipis on es realitzin les famoses consultes independentistes. Potser s'han espantat, després de veure l'entusiasme que es va viure diumenge a l'auditori del Fòrum de Barcelona... De moment, però, només es tracta de la seua voluntat, els falta l'autorització del Departament d'Interior, que diu haver-se mobilitzat per evitar conflictes.

No vull posar en dubte en cap cas el dret de manifestar-se i de llibertat d'opinió, però no creieu que són ganes de tocar el voraviu? M'agradaria saber que es diria dels catalans si se'ns acudis fer una manifestació independentista el dia de la Hispanidad pels carrers de Madrid? O encara més, cel·lebrar les consultes el dia de la Constitució sagrada, com ja s'havia aventurat? Penseu amb els senyors de TeleMadrid i trobareu la resposta.

Però el que més m'inquieta de tot plegat és... hi haurà prou falangistes perquè hi hagi una mínima representació d'aquest col·lectiu als 161 municipis que votaran a favor, o no, de la independència? Encara haurem d'esperar uns dies per saber-ho...

Fotografía: Oriol Duran, via elpunt.cat. Aquesta imatge d'Arenys de Munt es podria repetir en diversos municipis el 13D.

Look at això!

Què s'amaga sota l'harmoniosa gespa d'Amèrica? Això és el que intenten respondre el corresponsal de TV3 a Washington durant quatre anys, Albert Elfa, i la seua dona, també periodista, Anna Garcia. I ho fan amb el llibre que han escrit conjuntament després de l'experiència viscuda a Amèrica. De la mà de Cossetània, han publicat Look at això! La vida sota l'armoniosa gespa d'Amèrica, on fan un retrat de la societat nord-americana sota dos punts de vista: el primer, basant-se en el dia a dia i relatat per Anna Garcia, i el segon, el que ha viscut Elfa com a corresponsal a partir de l'ascens que durant dos anys ha protagonitzat l'actual president nord-americà, Barack Obama.

Per si us voleu fer una idea de com han estat aquests quatre anys d'Elfa i la seua família a Washington, podeu llegir l'entrevista al corresponsal que publica avui El Punt. I si us entusiasma, com m'ha passat a mi, cap a la llibreria falta gent!

Un llibre que tot i que encara no he llegit, crec que pot ser molt interessant i ens pot oferir una nova visió d'aquesta societat que segur que ens sorprendrà.

Veus amenaçades

Les noves teconolgies han aportat a l'actual societat de la informació, un augment de la llibertat d'expressió. O si més no, així és com hauria de ser. Blocs, xarxes socials... la comunicació es diversifica i tothom hi pot dir la seua. Però no a tot arreu, expressar opinions i pensaments és tant fàcil.

Molt poques vegades ens arriben, pels mitjans tradicionals, notícies sobre l'empresonament de blocaires per motius de llibertat d'expressió. Però això, no passa poques vegades, sinó que passa massa sovint i són massa els blocaires empresonats. En molts països hi ha atacs governamentals contra internautes dissidents, i Threatened Voices vol deixar-ne constància.

Aquesta pàgina sobre les "veus amenaçades", iniciativa de Global Voices Advocacy, aplega tots els casos de persecució de blocaires que han sortit a la llum i els situa en un mapa que deixa clar quins són els països més perseguidors. Curiosament, la Xina, el país on ahir Barack Obama va defensar la llibertat d'expressió com un dret universal, encapçala el rànquing, seguida d'Egipte, l'Iran i Tuníssia.

Nosaltres, que de moment ens podem expressar lliurement, aprofitem-ho per denunciar aquesta situació. La repressió contra opinions i pensaments no porta enlloc, només genera conflictes, violència i odi.

Fotografia: mapa de Threatened Voices

Aquí, a la Xina i on sigui

La notícia recorda a l'escena(vídeo) de Josep-Lluís Carod-Rovira al programa de TV1, Tengo una pregunta para usted. No feia més que repetir als seus interlocutors que es deia Josep-Lluís, i no José Luis, com alguns s'entestaven a dir-li. Fins al punt que Carod-Rovira va deixar anar la memorable frase "Me llamo Josep-Lluís, aquí, en la Xina y donde sea".

Doncs, ara, resulta que un cambrer del Masnou, del restaurant Coloma, ha estat suspès de sou i feina per fer notar, a un client, que es diu Jaume, i no Jaime. Però, on anirem a parar! Els amos del restaurant, quan el client es va queixar de que el cambrer l'estava contradient, van demanar al seu treballador que es disculpés, i al negar-s'hi, li van aplicar la sanció per deslleialtat.

Això és un insult, però no només com a catalans, sinó com a persones. Ningú ens pot exigir que demanem perdó per reivindicar que ens tractin amb educació, com ho fem nosaltres. El president de la Generalitat es diu José Montilla, o fins i tot Pepe per als amics. Però mai he sentit a ningú dir-li Josep, i tampoc m'imagino a cap català a Madrid canviant els noms dels cambrers.

Jaume, continua reivindicant que et dius Jaume i no Jaime, i t'ho dius aquí, a la Xina i on sigui.

Foto: Jaume Valls mostra la carta amb la sanció que li ha imposat el restaurant. ACNJ