Coi de TDT...

Cap a mitjans d'octubre de l'any passat vam comprar un receptor de TDT per al pis de Tarragona. Sabíem que faltava poc per l'apagada analògica i vam dir, "així ja ho tindrem". El resultat, excel·lent. Més de 30 canals (sense que facin res de bo, però que hi farem...) i amb molt bona qualitat d'imatge. I així hem passat plàcidament aquests mesos fins que, de cop i volta, fa una setmana, va aparèixer a la pantalla de la televisió el desesperant missatge "Sense senyal".

"Deu ser un problema amb l'antena, ha fet molt vent..." vaig pensar, il·lusa de mi. Al cap d'un parell de dies, farta de no veure la tele (bé, de veure només Intereconomia, Veo i no sé quines altres xorrades), em vaig decidir a preguntar a algun veí si ells tenien el mateix problema. Doncs resulta que a casa seua, veien la TDT perfectament! Ara si que tenim un problema...

Resumint, he provat un nou receptor ("pot ser que s'hagi espatllat", em van dir, i em troba ZERO canals! He provat un amplificador de senyal, i em troba ZERO canals! I el pijtor de tot... tant a la botiga on he comprat tot això (després d'una breu explicació sobre la problemàtica) com a la xarxa (la desesperació em va fer googlejar "problemes amb la TDT" i els resultats encara et deceben més...) m'han confirmat que no som els únics al món mundial amb problemes amb la TDT.

No és que no pugui viure sense tele, però com m'han deixat ben clar a la classe de Dret de la Informació, la televisió és un servei públic, i no puc comprendre com pot comportar tants problemes accedir-hi... Se suposa que la TDT havia de ser l'hòstia amb patinet, però mira, així estem...

Treient pit

Avui us vull parlar d'un programa de televisió que va acabar ahir amb un molt bon índex d'audiència. Es tracta del talent show Casal Rock, de TV3, que ahir va cloure amb el concert final, amb un 21% de quota de pantalla (i això, avui en dia, déu n'hi do...). 25 avis i àvies de Catalunya van fer vibrar amics i familiars en un concert d'èxit, interpretant cançons de rock que, ni ells mateixos ni els seus coneguts, mai s'haurien imaginat que cantarien.

Pel que fa al format del programa, potser hi hauria coses a millorar, tot i que personalment crec que ha estat molt encertat. Hi hagut moments d'humor, moments més sentimentals, moments d'eufòria i moments de frustració. Però sempre, des de l'entreteniment. I és que el que crec que ha provocat l'èxit del programa ha estat els valors que s'han trasmès. Esperit de superació, voluntat, ganes i empenta, uns valors que no tenen edat i que el programa ha demostrat que estan a l'abast de qualsevol. Els avis que han participat al programa, "han tret pit i han cantat ben fort", com diu la cançó, i s'han omplert de vitalitat. I no només això, segur que han entusiasmat a més d'un que s'ho mirava per la petita pantalla. Marc Parrot parlava no fa gaire del programa en una entrevista al Punt, i com bé va afirmar, "el millor és que no s'ha hagut de forçar res". Els avis han estat 100% autèntics i naturals.

De moment, Oriol Grau, cap de l'àrea d'entreteniment de TV3, no descarta fer-ne una segona edició, tot i que potser en la pròxima ocasió, els avis s'atreveixin encara més i puguem veure un Casal Hip-hop o un Casal Techno. Sigui com sigui, de moment, els avis més rockers de Catalunya interpretaran la cançó de l'estiu de TV3 amb Whiskyn's. El salt a la fama és inminent.