Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris igualtat. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris igualtat. Mostrar tots els missatges

dimecres, 9 de desembre del 2009

Així no anem enlloc

Hi ha notícies que et sorprenen, d'altres t'esgarrifen, i d'altres que t'empipen. I així és com estic jo avui, empipada. Sona estrany després d'un llarg pont del qual se suposoa que tothom n'ha gaudit, més o menys. Però és que si quan tornes a aterrar a l'actualitat informativa et trobes segons què, se't passa de cop el bon humor que avui ja sigui dimecres.

La culpa del meu empipament, aquesta notícia: taxis de dones només per a dones. No és una broma, i encara no som al dia dels Innocents. És un "servei" que ja fa anys que existeix en altres països i que aquest Nadal arribarà a Barcelona de la mà de Servitaxi. Taxis conduïts per dones que només podran utilitzar les dones. Almenys, a Barcelona no haurem de soportar, de moment, que a sobre els taxis siguin de color rosa, com sí que passa a Londres (fixeu-vos en la imatge) i altres països com el Líban o Mèxic. L'objectiu de tot plegat: oferir un servei segur per a les dones, que segons Begoña Torres, promotora de la iniciativa a Barcelona, pot ser molt útil per a dones víctimes de la violència de gènere.

Sóc una dona, i perdoneu si no li trobo el sentit a aquest "servei". És més, crec que és del tot contraproduent si el que volem és una societat en la qual la igualtat sigui una realitat i no una utopia, com encara és. Puc entendre que una dona víctima de violència de gènere tingui por de qualsevol home, però pintant el món de color rosa no se soluciona la vulnerabilitat, fragilitat i submissió sota la qual encara vivim les dones. Al contrari, ens proporciona encara més indenfesió i inseguretat, ens continua marcant com a diferents, inferiors. Només plantejeu-vos una cosa: entendríeu un servei com aquest per homes? Ja plantejava aquesta situació incoherent i desigual en un apunt de fa gairebé un any. Però sembla que enlloc d'avançar, cada vegada anem a pitjor.

________________

Per cert, Interior ha prohibït les manifestacions falangistes d'aquest diumenge, així que esperem que la jornada transcorri amb total normalitat.

divendres, 6 de febrer del 2009

Dones... per un dia?

Tot comença quan arribo a la feina i, entre els comentaris humorístics de primera hora del matí (tot sigui per treure's la son i posar una mica d'alegria a l'assunto), em diuen que avui (o sigui, ahir) és Santa Agda, o Àgueda, i que és la festa de les dones. Dieu-me ignorant, però no en tenia ni idea, tot i que tampoc em sorprèn, ja que sembla que estigui de moda, organitzar festes i més festes al llarg de l'any només per dones.

Doncs bé, la cosa està en que avui llegeixo la contraportada del Diari de Tarragona, dedicada a la celebració d'aquesta festa ahir a Riba-roja, on es veu que hi ha una tradició que prové de temps immemorials, i que ara la festa està declarada d'interès comarcal. Llegeixo tot l'article, sense sorprendre'm en res del que es fa en aquesta festa: declarar una alcaldessa i dues regidores (per un dia, és clar); fer una ofrena a la santa amb coques que han fet, qui si no, les dones; un berenar de dones que van servir els homes... Bé, i tantes i tantes coses que és fan en aquestes típiques festes. Però tot, és fa només un dia. Només un.

Sincerament, soc dona i no li trobo la gràcia a que hi hagi una alcaldessa per un dia, que els homes serveixen el berenar a les dones només un dia... i així un seguit d'actes. No sé que es pretén amb tot això. Com a festa tradicional, em sembla molt bé. Però si al rerefons hi ha la lluita per la igualtat, em sembla inútil. És així, com volem arribar a la igualtat de gènere? Proclamant alcaldesses per un dia?

Tot i alguns progressos, estem molt lluny encara de la plena igualtat entre homes i dones. Està clar que hem de lluitar pels nostres drets, i una manera de fer-ho és ajuntant-nos. Però és que no coneixo cap associació d'homes, ni festes per homes, ni homes que els proclamin alcaldes per un dia... Crec que aquest tipus de coses només evidencien que encara estem molt lluny de ser iguals, en tot el que això implica.

Al final, ja ho veig vindre, ens convertirem en dones per un dia.


(Per no ser tant ignorant, he buscat informació sobre aquesta santa i les tradicions que se'n deriven. Si us interessa, trobareu informació d'aquesta i altres festes aquí: Festes.org)

 
El plaer d'escriure - Templates Novo Blogger