Look at això!

Què s'amaga sota l'harmoniosa gespa d'Amèrica? Això és el que intenten respondre el corresponsal de TV3 a Washington durant quatre anys, Albert Elfa, i la seua dona, també periodista, Anna Garcia. I ho fan amb el llibre que han escrit conjuntament després de l'experiència viscuda a Amèrica. De la mà de Cossetània, han publicat Look at això! La vida sota l'armoniosa gespa d'Amèrica, on fan un retrat de la societat nord-americana sota dos punts de vista: el primer, basant-se en el dia a dia i relatat per Anna Garcia, i el segon, el que ha viscut Elfa com a corresponsal a partir de l'ascens que durant dos anys ha protagonitzat l'actual president nord-americà, Barack Obama.

Per si us voleu fer una idea de com han estat aquests quatre anys d'Elfa i la seua família a Washington, podeu llegir l'entrevista al corresponsal que publica avui El Punt. I si us entusiasma, com m'ha passat a mi, cap a la llibreria falta gent!

Un llibre que tot i que encara no he llegit, crec que pot ser molt interessant i ens pot oferir una nova visió d'aquesta societat que segur que ens sorprendrà.

Jo sóc català?

Recupero aquest raconet tan meu i personal parlant-vos de l'últim llibre que m'he llegit. He deixat aquest bloc abandonat a causa del desori típic de cada estiu: que si avui aquí, que si demà me'n vaig no sé quants dies allà, que si ara em surten altres ocupacions... En fi, que he fet de tot menys actualtizar el bloc, però almenys, he pogut gaudir del plaer de la lectura. Després d'endinsar-me en un món fantàstic però amb intriga i ple de sentiments profunds amb la saga Crepuscle, de Stephenie Meyer, vaig decidir abordar la meua llista de llibres pendents, i el primer que vaig tenir entre les mans va ser la primera obra de la marroquina Najat El Hachmi, Jo també sóc catalana. M'ha divertit molt, però també ofereix grans reflexions. La seua experiència no és la de tots els immigrants, però si que ens pot donar una visió d'aquest fenomen eternament d'actualitat completament diferent a la que estem acostumats. El seu català, impecable, no cal ni dir-ho, i la seua prosa fresca, entenedora però a la vegada detallista. Us en deixo un fragment, a veure si us animeu. Ah, i quan m'hagi llegit L'últim patriarca, amb el qual va guanyar el premi Ramon Llull, també us en faré cinc cèntims (després d'aquesta lectura, ha sumat punts en la meua llista de pendents...).

Falsament havia somiat en un futur català, sense traves, però les decepcions es van succeir una darrere l'altra, la feina, la burocràcia, les beques universitàries, que llavors només es concedien a residents (no importaven les matrícules ni els excelents), que arribessin els divuit anys i encara no pogués votar, l'insuportable sofriment de buscar un pis de lloguer, sempre sortia un familiar a última hora [...], els comentaris que es podien escoltar a l'autobús o al supermercat... Un país que era el meu, que ja havia après a estimar-me com qualsevol altre català, de cop i volta em rebutjava, no volia saber res de mi.

Princeses

Avui, que celebrem el dia en que Sant Jordi va salvar la princesa del terrible drac, us vull recomanar un dels meus llibres preferits, La princesa que creia en els contes de fades, de Marcia Grad. M'agradaria comentar-vos un fragment que ajuda a comprendre moltes coses, però no tinc el llibre aquí. Us diré, però, que es un llibre que us descobreix l'amor vertader, que et fa valorar-te més a tu mateixa i a comprendre que mai s'ha de deixar de lluitar per aconseguir els nostres somnis.

No serà un dels llibres més venuts aquest Sant Jordi, ni té el reconeixement de cap premi, però us el recomano. Jo el vaig llegir en un moment de la meva vida en què necessitava clarificar les meves idees i sentiments i de veritat que em va ajudar a comprendre moltes coses sobre la vida, sobre l'amor.

Feliç dia de Sant Jordi!

La vida sense ell

"T'imagines la vida sense ell? S'ha acabat la por, s'ha acabat patir, s'ha acabat suportar la vida. La viuria, la vida, com fa tothom."

Aquests dies, que per fi he tingut una mica de temps, he llegit un llibre que, donat que s'apropa Sant Jordi, crec interessant que us recomani.

L'escriptora i periodista Isabel-Clara Simó m'ha tornat a atrapar amb una de les seves novel·les, com ja ho va fer al seu moment amb Raquel, i una altra vegada, m'he devorat un dels seus llibres, aquest cop, però, el culpable ha estat T'imagines la vida sense ell?

Si ja heu llegit a Simó, coneixereu el seu estil literari. D'aquesta novel·la només us diré que no aporta cap intriga, però si que tracta molts sentiments. A més, ens apropa a una temàtica que, per desgràcia, omple cada dia pàgines de diaris i minuts d'informatius: la violència de gènere.

Un llibre fàcil de llegir, i tot i que emmarcat en un context històric que perd importància, encara avui és actual. Tant de bo, algun dia passi a ser història.