Justots per pecadors

Fa dies que la societat catalana viu consternada pel cas del Palau de la Música Catalana, degut a que s’ha descobert la gran quantiat de diners que Lluís Millet ha sostret de la Fundació Orfeó Català. Tothom ha posat el crit al cel, ja que el fons econòmic de la Fundació se sustentava amb donacions de particulars i subvencions d’ens públics. Però si ens parem a pensar un moment sobre la situació, el cas no només suposa un greuge a totes aquelles persones que han confiat, tots aquests anys, amb la bona fe del senyor Millet. L’afer va molt més enllà, i suposa un greuge també per a les futures gestions de patrocini i mecenatge.

El Palau de la Música és un símbol del país, i és gràcies a això que ha rebut, sempre, el suport de la societat (fet que s’ha traduit en donacions econòmiques). S’ha guanyat la confiança i la credibilitat al llarg dels anys, però el cas Millet ha deixat la situació ben complicada. En un article del diari Avui, del 19 de setembre, ja es parlava del perjudicat que pot resultar el patrocini del Palau arran de tot el que s’ha descobert, ja que algunes empreses ja han congelat els contractes actuals. El Palau, però, és un símbol, i a la llarga, tornarà a recuperar aquesta credibilitat i empreses que hi participin, perquè la gent entendrà que la deshonra no és per la institució, sinó pel senyor Millet. Ara bé, el pitjor de tot és que, de retruc, crec que el cas ha perjudicat, o perjudicarà, tots els projectes de patrocini i mecenatge que actualment hi ha en marxa o a punt d’engegar. Com ho fa, amb aquest precedent tant recent i que encara està en boca de tothom, una entitat o associació per anar a demanar el patrocini d’una empresa o particular? La credibilitat costa molt de guanyar, i el problema de casos com aquest és que afecten tot l’àmbit cultural i social d’un país. Ja se sap, paguen justos per pecadors.

Crec que mentre no s’oblidi tot el que ha passat (cosa que costarà, ja que el procés judicial va per llarg i cada dia ens despertem amb més descobertes sobre l'assumpte), molts projectes de patrocini i mecenatge es veuran afectats per aquest cas. A ningú li agrada que juguin amb els seus diners, i menys amb els que es donen de bona fe, i això és el que ha fet el senyor Millet. A partir d’ara, convèncer una empresa o un particular perquè col·laborin en un projecte de patrocini, serà encara més difícil. Però tot i que el panorama pinta magre, també m’agradaria destacar que, per sort, en aquest país també hi ha molta gent honesta i compromesa; persones que, aquestes sí, treballen cada dia per la cultura i altres àmbits socials d’aquest país. I moltes iniciatives i projectes, necessiten un suport financer. Espero, doncs, que tinguin més pes les persones vertaderament honestes i no alguns personatges poca-vergonyes.