El fred trenca el gel

Hem començat l'any la mar de bé! S'ha traspassat el servei de rodalia (si, així és com es diu en català) a la Generalitat de Catalunya, el Barça per fi ha recuperat la victòria, han detingut els dos pressumptes responsables del foc d'Horta de Sant Joan (que tot i ser una bona notícia, ens fa omplir de ràbia que per culpa d'una acció de dos irresponsables, hagin mort cinc bombers), i tenim mitja Catalunya nevada (vídeo)!

Hi ha, doncs, tants temes d'actualitat que no sabia per quin decantar-me a l'hora d'escriure el primer apunt de l'any. Dissabte al matí, però, una notícia breu de Catalunya Informació em va deixar desconcertada. Resulta que degut a l'onada de fred que aquests darrers dies ha deixat el Regne Unit glaçat, han augmentat notablement les visites a les pàgines web de cites! Pàgines com mysinglefriend.com han registrar un nombre de visites inusual en dies entre setmana, degut a que molts britànics no van poder desplaçar-se fins al seu lloc de treball.

Però no només el fred fa trencar el gel a molts solters, que es decideixen a buscar parella, sinó que també han augmentat les visites en webs que organitzen "affairs". Així doncs, el fred i tantes hores sense sortir de casa han fet despertar la passió a molta gent que s'ha decidit a buscar un amant.

Passarà el mateix a les comarques de les Terres de l'Ebre, Tarragona i Lleida, on en alguns casos han viscut més de tres dies d'aïllament? Haurem d'estar atents als pròxims esdeveniments...

Fotografía: elpaís.com

Reflexions

Ara que l'any s'acaba, no sé si a vosaltres us passa, em dóna per fer reflexions. Els reculls informatius de l'any, és clar, també hi ajuden. I és que en 365 dies, passen moltes coses. El 2009 serà recordat com l'any de les sis copes del Barça, l'any en què va accedir al càrrec el primer president negre dels Estats Units, l'any en què va morir Michael Jackson, l'any de la crisi, de l'atur, de les estafes d'en Millet, de la corrupció política i de l'espionatge, l'any de la saga Larsson, de l'operació estètica de la Belén Esteban, l'any en què vam perdre Pepe Rubianes, l'any de la grip A... i tantes i tantes coses més que ja s'encarreguen de recordar els mitjans de comunicació.

I a tot això, cal sumar-hi les experiències personals de cadascú. Personalment, i suposo que com tothom, aquest any ha estat ple d'emocions diverses. Com en els reculls de l'any, en els personals hi trobem de tot: moments d'eufòria, d'alegria, de tristesa, de desesperació, d'esperança, de ràbia... El més important, però, és no perdre el sentit de l'humor i seguir una de les màximes més universals del poeta llatí Horaci: Carpe Diem. Feliç 2010 a tots.

Per acomiadar l'any amb bon regust de boca, us deixo aquest vídeo de l'especial 2009 de l'APM?.

A poc a poc i bona lletra...

Superada la ressaca (laboral) del 13-D i assumint, encara, els esdeveniments posteriors, que sembla que es precipitin un darrere l'altre, voldria fer una reflexió sobre les consultes sobiranistes d'aquest passat diumenge.

Fem un breu resum dels resultats més destacats: 166 municipis van participar en la consulta, la majoria de les comarques gironines, centrals i de ponent (només 6 municipis ho van fer al Camp de Tarragona i cap a les Terres de l'Ebre). La mitjana entre aquests municpis pel que fa a participació va ser un 27'41% (recordem que la Coordinadora Nacional encarregada de les consultes havia marcat un 40% de participació per considerar-ho un èxit). De totes les persones que van anar a votar, 192.460 de 700.000 que estaven convocades, el 94'89% va votar a favor de la independència, i el 3'21% va votar en contra.

I fins aquí, només les dades, les més rellevants, perquè són una mitjana del que es va viure durant la jornada del 13D. Ara, però, venen les paraules, les opinions, els sentiments. N'hi ha que, amb aquestes dades, ja veuen possible un "referèndum vinculant" el proper 25 d'abril. I perquè entre cometes? Doncs per començar, un referèndum vinculant no és possible amb la legislació vigent. I per continuar, algú creu, amb el cap i no amb el cor, que el proper 25 d'abril una majoria de catalans votarien a favor de la independència? Si us plau, no fem volar coloms.

Sincerament, els resultats d'aquestes consultes no ens donen gaire esperança, almenys no de moment. S'ha de reconèixer que aquestes consultes no han tingut suport, ni institucional ni econòmic, i que tota la campanya, així com tots els esforços que s'han dut a terme, han anat a càrrec de voluntaris. En aquest aspecte, felicitats a totes i tots els que ho heu fet possible. Però d'altra banda, si la majoria de ciutadans de Catalunya volguessin la independència, crec que la participació hauria d'haver estat molt més alta. Ja sabem que al no ser vinculant, molts ho veien com una simple diversió, però era una oportunitat per fer sentir l'esperit sobiranista. I la majoria de persones es van quedar a casa. Això, ens ha de fer reflexionar, i no precipitar-mos, com estan fet algunes persones.

A poc a poc i bona lletra, i no ens deixem portar pel sentiment. Fem servir el cap, encara hi ha molta feina a fer, i per anar bé, s'hauria de marcar una estratègia social i política, per anar tots a una. L'independentisme no és un joc, i per aconseguir-lo, l'han de defensar la majoria dels catalans. Això inclou també els catalans nouvinguts (són el 15% de població), que van tenir dret a vot en aquestes consultes (i molts el van exercir), però que han de ser plenament conscients del que això significa.

Un referèndum vinculant el proper 25 d'abril seria un fracàs, i oportunitats així no es presenten cada dia. Si ho fem, fem-ho bé, si us plau.

Fotografía: Oriol Duran, via elpunt.cat

Així no anem enlloc

Hi ha notícies que et sorprenen, d'altres t'esgarrifen, i d'altres que t'empipen. I així és com estic jo avui, empipada. Sona estrany després d'un llarg pont del qual se suposoa que tothom n'ha gaudit, més o menys. Però és que si quan tornes a aterrar a l'actualitat informativa et trobes segons què, se't passa de cop el bon humor que avui ja sigui dimecres.

La culpa del meu empipament, aquesta notícia: taxis de dones només per a dones. No és una broma, i encara no som al dia dels Innocents. És un "servei" que ja fa anys que existeix en altres països i que aquest Nadal arribarà a Barcelona de la mà de Servitaxi. Taxis conduïts per dones que només podran utilitzar les dones. Almenys, a Barcelona no haurem de soportar, de moment, que a sobre els taxis siguin de color rosa, com sí que passa a Londres (fixeu-vos en la imatge) i altres països com el Líban o Mèxic. L'objectiu de tot plegat: oferir un servei segur per a les dones, que segons Begoña Torres, promotora de la iniciativa a Barcelona, pot ser molt útil per a dones víctimes de la violència de gènere.

Sóc una dona, i perdoneu si no li trobo el sentit a aquest "servei". És més, crec que és del tot contraproduent si el que volem és una societat en la qual la igualtat sigui una realitat i no una utopia, com encara és. Puc entendre que una dona víctima de violència de gènere tingui por de qualsevol home, però pintant el món de color rosa no se soluciona la vulnerabilitat, fragilitat i submissió sota la qual encara vivim les dones. Al contrari, ens proporciona encara més indenfesió i inseguretat, ens continua marcant com a diferents, inferiors. Només plantejeu-vos una cosa: entendríeu un servei com aquest per homes? Ja plantejava aquesta situació incoherent i desigual en un apunt de fa gairebé un any. Però sembla que enlloc d'avançar, cada vegada anem a pitjor.

________________

Per cert, Interior ha prohibït les manifestacions falangistes d'aquest diumenge, així que esperem que la jornada transcorri amb total normalitat.

"Se va haber un follón..."

Típica i mítica frase de l'APM per aventurar esdeveniments el proper dia 13 de desembre. Però és que les notícies amb les que ens despertem no auguren res de bo... Com era d'esperar, la Falange Española de las JONS es concentrarà i manifestarà el proper 13D als municipis on es realitzin les famoses consultes independentistes. Potser s'han espantat, després de veure l'entusiasme que es va viure diumenge a l'auditori del Fòrum de Barcelona... De moment, però, només es tracta de la seua voluntat, els falta l'autorització del Departament d'Interior, que diu haver-se mobilitzat per evitar conflictes.

No vull posar en dubte en cap cas el dret de manifestar-se i de llibertat d'opinió, però no creieu que són ganes de tocar el voraviu? M'agradaria saber que es diria dels catalans si se'ns acudis fer una manifestació independentista el dia de la Hispanidad pels carrers de Madrid? O encara més, cel·lebrar les consultes el dia de la Constitució sagrada, com ja s'havia aventurat? Penseu amb els senyors de TeleMadrid i trobareu la resposta.

Però el que més m'inquieta de tot plegat és... hi haurà prou falangistes perquè hi hagi una mínima representació d'aquest col·lectiu als 161 municipis que votaran a favor, o no, de la independència? Encara haurem d'esperar uns dies per saber-ho...

Fotografía: Oriol Duran, via elpunt.cat. Aquesta imatge d'Arenys de Munt es podria repetir en diversos municipis el 13D.