Look at això!

Què s'amaga sota l'harmoniosa gespa d'Amèrica? Això és el que intenten respondre el corresponsal de TV3 a Washington durant quatre anys, Albert Elfa, i la seua dona, també periodista, Anna Garcia. I ho fan amb el llibre que han escrit conjuntament després de l'experiència viscuda a Amèrica. De la mà de Cossetània, han publicat Look at això! La vida sota l'armoniosa gespa d'Amèrica, on fan un retrat de la societat nord-americana sota dos punts de vista: el primer, basant-se en el dia a dia i relatat per Anna Garcia, i el segon, el que ha viscut Elfa com a corresponsal a partir de l'ascens que durant dos anys ha protagonitzat l'actual president nord-americà, Barack Obama.

Per si us voleu fer una idea de com han estat aquests quatre anys d'Elfa i la seua família a Washington, podeu llegir l'entrevista al corresponsal que publica avui El Punt. I si us entusiasma, com m'ha passat a mi, cap a la llibreria falta gent!

Un llibre que tot i que encara no he llegit, crec que pot ser molt interessant i ens pot oferir una nova visió d'aquesta societat que segur que ens sorprendrà.

Reflexionem-hi, si us plau...

Quarts de deu de la nit. Engego la televisió i començo a fer zàpping. De seguida arribo al TN vespre de TV3, i unes imatges en directe des d'Estats Units em criden l'atenció. El Pellicer va donant informació difusa, inexacta, plena de "és possible que...", "podria ser que...". Com si es tractés d'un rumor d'aquells que tothom dona per cert però que ningú sap d'on ha sortit. Continuo el meu passeig televisiu. A Antena 3, Matías Prats també ofereix les mateixes imatges, i la mateixa informació poc precisa.

I així, una emissora darrere una altra. Dijous a la nit, a la mateixa hora, totes les emissores de l'estat espanyol estaven oferint les mateixes imatges, així com ho feien les emissores americanes. Suposadament, un nen viatjava en un globus a la deriva. Ningú, absolutament ningú, va contrastar o verificar la informació. I ara, ja ha quedat clar que tot era un muntatge. El mateix va passar amb la suposada lleona de la Sénia, que després va resultar ser un gos. Hi havia testimonis, d'acord, però si jo ara dic que he vist un elefant passejant-se per la Rambla de Tarragona, també faran un desplegament de mitjans com el que van fer per la lleona?

Són dos exemples sobre els quals els professionals de la comunicació, els periodistes i totes les persones vinculades al món de la informació, hauriem de reflexionar. La necessitat de la immediatesa, de no ser menys que la competència, ens ha portat a oblidar-nos dels principis més bàsics del periodisme: verificar i contrastar. Reflexionem-hi, si us plau. Que el llegir no ens faci perdre l'escriure.