Quarts de deu de la nit. Engego la televisió i començo a fer zàpping. De seguida arribo al TN vespre de TV3, i unes imatges en directe des d'Estats Units em criden l'atenció. El Pellicer va donant informació difusa, inexacta, plena de "és possible que...", "podria ser que...". Com si es tractés d'un rumor d'aquells que tothom dona per cert però que ningú sap d'on ha sortit. Continuo el meu passeig televisiu. A Antena 3, Matías Prats també ofereix les mateixes imatges, i la mateixa informació poc precisa.
I així, una emissora darrere una altra. Dijous a la nit, a la mateixa hora, totes les emissores de l'estat espanyol estaven oferint les mateixes imatges, així com ho feien les emissores americanes. Suposadament, un nen viatjava en un globus a la deriva. Ningú, absolutament ningú, va contrastar o verificar la informació. I ara, ja ha quedat clar que tot era un muntatge. El mateix va passar amb la suposada lleona de la Sénia, que després va resultar ser un gos. Hi havia testimonis, d'acord, però si jo ara dic que he vist un elefant passejant-se per la Rambla de Tarragona, també faran un desplegament de mitjans com el que van fer per la lleona?
Són dos exemples sobre els quals els professionals de la comunicació, els periodistes i totes les persones vinculades al món de la informació, hauriem de reflexionar. La necessitat de la immediatesa, de no ser menys que la competència, ens ha portat a oblidar-nos dels principis més bàsics del periodisme: verificar i contrastar. Reflexionem-hi, si us plau. Que el llegir no ens faci perdre l'escriure.
Fa 13 anys
4 comentaris:
Sabia que al final era mentida, però no sabia que era un muntatge fet expressament per cridar l'atenció. Em sembla fortíssim. Llàstima que als EEUU no sigue més que una falta, i no un delicte, perquè aquests es mereixen un càstig per prendre a la resta del món per idiotes (que a vegades ho som...).
No crec que sigue pertinent comparar aquest cas amb el de la lleona. Segons diuen, era molt àcil confondre's, i no era una patranya per fer publicitat de noséquè. Aquestes coses poden passar, com això que dius de l'elefant. Mira aquest link http://lamarfanta.blogspot.com/2006/10/investiguen-laparici-dun-elefant-mort.html i veuràs que sovint la realitat supera la ficció xDD ;D
Ja ho veus. Un diumenge a la tarda, sequera de notícies i ara mateix que estem en un moment sensacionalista a més no poder... Aquest "balloon boy" demostra que no importa res més que el show mediàtic, les audiències i treure'n el màxim profit. I tant! Ens toca a les noves fornades de periodistes reflexionar i començar a fer bé la nostra feina, perquè no estem gaire bé...
Si ja ho vva dir el Matías Prats... Este niño estara en un armario o algo... jajaja
Myriam, potser la comparació no és pertinent, però la reflexió sobre l'actuació dels mitjans s'hauria d'aplicar en els dos casos. Entenc i defenso que hi hagués dues o tres persones que confonguessin l'animal, el que ja no entenc tant és el desplegament de mitjans de comunicació abans que es confirmés res. Ni hi havia petjades, ni excrements, i només un parell de testimonis. I ja tots els mitjans parlaven d'una lleona. No cal tanta immediatesa i més informació veraç. Ah! I gràcies pel link! Si és que al final podrem ficar un zoo... jejeje.
Esther, tens raó, som les generacions futures les que hem d'intentar fer bé la nostra feina, però amb aquest afany dels mitjans de ser els primers, ho tenim complicat. Si més no, ho intentarem!
Andrea, a vegades, les tonteries del Matías Prats poden ser veritat i tot... jejeje.
Publica un comentari a l'entrada