Gràcies Míriam, com tu, mai he tingut un flog personal ni res d'això, així que per primera vegada faré un meme, aquest de les 7 confessions. Es tracta, doncs, d'explicar 7 coses de mi i del meu blog, i també d'invitar a 7 persones més a fer-lo. Però si em permeteu, obviaré l'últim pas, ja que la Míriam ja ha convidat a quasi tots els meus blocs amics!
Allà van les 7 confessions!
Primer us diré que la idea de fer-me un bloc em va sorgir repentinament. No ho vaig reflexionar, de sobte me'n van venir ganes i me'l vaig fer. El motiu: simplement perquè m'agrada escriure. I què millor que un bloc...
La segona cosa que us explicaré és que, si mai abans no havia tingut un blog ni res semblant és perquè sempre pensava que no tindria temps d'actualitzar-lo. I com podeu comprovar, ara que el tinc, a vegades passo bastants dies sense escriure-hi res, bé perquè no tinc temps per pensar què pot ser interessant tractar, o bé perquè no tinc temps d'escriure-ho. Tot i això, intento mantindre una certa regularitat.
Tercera: arran del blog, he descobert el blog de molts companys i amics! I això sempre és reconfortant...
A la quarta és on toca parlar de mi? Bé, no ho sé, però alguns ja em coneixeu, més o menys, i segur que tots penseu alguna cosa diferent de mi. Jo només us diré que si alguna cosa em caracteritza és ser massa perfeccionista! I dic massa perquè, moltes vegades, em costa assumir un error, i no per orgull, sinó perquè em sap greu haver-me equivocat (ma mare sempre m'ha repetit: ningú és perfecte...).
La meua cinquena confessió no sé si la coneixereu molts de vosaltres. M'encanta el món del periodisme, i sobretot, la premsa escrita. I dins del plaer de l'escriptura, també m'agrada inventar històries. Però tinc un petit problema... n'he començat infinites, i mai, per la circumstància que sigui, n'he acabat cap! Sempre busco consursos on pugui presentar algun conte o història, però és que en cap arribo fins al final!
Ja vaig per la penúltima... Si una cosa tinc clara en aquesta vida és que tot costa, i molt. Aconseguir un somni, arribar a un meta, costa molt esforç i sacrifici. Però aquest esforç no se'm fa pesat. Crec que tindre un somni i lluitar per aconseguir-lo sempre és gratificant.
I la última és que, gràcies a aquest meme, per fi he renovat el blog!
1 comentaris:
Aquestes coses dels memes van bé per a descobrir alguna cosa dels amics i coneguts. Jo, per exemple, no coneixia la teua faceta perfeccionista ;) M'alegro que t'hague fet il·Lusió, com a mi >.<
Xitos wapa!
Publica un comentari a l'entrada