L'àgora era la plaça pública de les ciutats gregues, el centre comercial, cultural i polític on se celebraven les assemblees de ciutadans.
Però en l'actualitat cinematogràfica, Àgora ha adquirit aquests dies una nova definició. Es tracta de la pel·lícula espanyola més taquillera de l'any, i això que només fa una setmana que s'ha estrenat a les nostres sales.
Us la recomano, no perquè sigui espanyola, sinó perquè tot i que algunes crítiques consideren que el film "no enamora", a mi em va tocar la fibra. He de confessar que el meu primer sentiment vers la pel·lícula era de reticència, però ara crec que és una història que no deixarà indiferent a ningú.
Fa 13 anys
2 comentaris:
Ostres, doncs no sé perquè no em crida gens... Suposo que no la veuré al cine, m'esperaré a veure-la en DVD.
Kisses wapa!!
Dani, Myriam, us la recomana. A mi tampoc em cridava gens, però em va encantar.
Una abraçada als dos!
Publica un comentari a l'entrada